Xivert

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ʃiˈβɛrt/, balear /ʃiˈvɛɾt/
Occidental:	nord-occidental /t͡ʃiˈβɛrt/
	valencià /t͡ʃiˈvɛɾt/, /t͡ʃiˈβɛɾt/

• Rimes: -ɛɾt
• Etimologia: Del català antic Exivert, d’origen mossàrab incert, probablement del llatí ex-apertus ‎(«eixobert») en referència a l’avenc del castell, o bé d’origen ibèric relacionat amb el basc etxe berri ‎(«casa nova»). Documentat Exubert al segle XII.

Nom propi

Xivert

1. Antic castell i determinatiu del municipi d’Alcalà de Xivert.
2. Cognom

Derivats

• xibertí (genticili)

Miscel·lània

• Síl·labes: Xi·vert (2)
• Heterograma de 6 lletres (eirtvx)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, OnCat