abagune

Basc

• Etimologia: De abegi ‎(«rebuda») i gune ‎(«moment»), segle XVIII.

Nom

abagune inan.

1. ocasió, oportunitat

Declinació

Nom comú inanimat en vocal Cas Indefinit Singular Plural Absolutiu abagune abagunea abaguneak Ergatiu abagunek abaguneak abaguneek Datiu abaguneri abaguneari abaguneei Genitiu abaguneren abagunearen abaguneen Comitatiu abagunerekin abagunearekin abaguneekin Benefactiu abagunerentzat abagunearentzat abaguneentzat Instrumental abagunez abaguneaz abaguneez Partitiu abagunerik - - Prolatiu abagunetzat - - Causal abagunerengatik abagunearengatik abaguneengatik Locatius Inessiu abagunetan abagunean abaguneetan Ablatiu abagunetatik abagunetik abaguneetatik Al·latiu abagunetara abagunera abaguneetara Terminatiu abagunetaraino abaguneraino abaguneetaraino Al·l. direcional abagunetarantz abagunerantz abaguneetarantz Gen. locatiu abagunetako abaguneko abaguneetako

Sinònims

• aukera