adverbi

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ədˈbɛr.bi/ⓘ, balear /əbˈvɛɾ.bi/
Occidental:	nord-occidental /adˈbɛr.βi/
	valencià /adˈvɛɾ.bi/, /adˈbɛɾ.βi/

• Rimes: -ɛɾbi
• Etimologia: Del llatí adverbium.

Nom

adverbi m. ‎(plural adverbis)

1. Categoria gramatical que modifica a un verb, a un adjectiu o a un altre adverbi. Depenent del seu significat poden indicar quantitat, temps, lloc, mode, ordre, afirmació, negació, dubte o poden ser comparatius, superlatius, augmentatius o diminutius. Es poden formar utilitzant el sufix -ment.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Adverb ^(de) n.
• Anglès: adverb ^(en)
• Basc: adberbio ^(eu)
• Castellà: adverbio ^(es)
• Esperanto: adverbo ^(eo)
• Finès: adverbi ^(fi)
• Francès: adverbe ^(fr)
• Italià: avverbio ^(it) m.
• Occità: advèrbi ^(oc)
• Portuguès: advérbio ^(pt)
• Romanès: adverb ^(ro) n.

Miscel·lània

• Síl·labes: ad·ver·bi (3)
• Heterograma de 7 lletres (abdeirv)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, Optimot
• Categoria:Adverbis

Finès

• Pronúncia: [ˈɑdverbi]
• Etimologia: Del llatí adverbium.

Nom

adverbi

1. Adverbi.