Potser volíeu: aferrissés

Català

modifica

aferrisses

  1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de aferrissar-se.
  2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb aferrissar-se.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: a·fer·ris·ses (4)
  • Anagrama: aferressis