afton

Suec

• Pronúncia: /ˇaftɔn/
• Etimologia: Del suec antic afton / apton / aftan / aptan, del norrè aptann. Primera documentació segle XIII. Cognat amb islandès aptunn / aptann, danès aften, noruec afta / aftan. Compareu amb el saxó antic âband, baix alemany mitja avent (baix alemany avond, alt alemany antic âband (alemany Abend), anglosaxó œfen (anglès even / eve, del qual evening, anàleg al danès aftning).

Nom

afton c. ‎(plural indefinit aftnar, plural definit aftnarna)

1. (de vegades de registre elevat) vespre, capvespre (sovint amb un objectiu definit)

   en litterär afton ― un capvespre literari

   mot aftonen ― cap al (cap)vespre

2. (en compostos) vigília

   julafton ― nit de Nadal

   påskafton ― vigília de Pasqua

   nyårsafton ― nit de cap d'any

3. (figuratiu) crepuscle

   Det lider mot aftonen av hans levnadsdag.

   El crepuscle dels seus dies s'acosta.

Sinònims

• (vespre) kväll c.

Relacionats

• morgon c.
• dag c.

Derivats

• aftonbön c.
• visafton c.

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada afton al Svenska Akademiens ordlista.
• Per a més informació vegeu l'entrada afton al Svensk ordbok.
• Per a més informació vegeu l'entrada afton al Svenska Akademiens ordbok.