• Pronúncia: /kvɛl:/
  • Etimologia: Del suec antic kvälder, del norrè qvælder. Cognat amb danès kvæld, noruec nynorsk kveld i islandès kveld. Primera documentació segle XIII. Compareu amb alt alemany antic quiltiwerc ‎(«feina de tarda»), alemany dialectal kiltgang ‎(«visita de vespre»), anglès antic cwyldtīd ‎(«període del vespre»). Del protogermànic *kweldaz, del protoindoeuropeu *gwelH-.

kväll c. ‎(plural indefinit kvällar, plural definit kvällarna)

  1. tarda, vesprada, horabaixa
    i kvällaquesta tarda
    i går kvällahir a la tarda
    Hon går pa kurs två kvällar i veckan.
    Va al curs doscops la setmana, a la tarda.
  2. vespre
    på/om kvällenal vespre
    mot kvällencap al vespre
  3. nit
    klockan elva på kvällena les onze de la nit
    om kvällarnade nit (literalment, «de nits»)
    Det blev kväll.
    Es va fer de nit.
  4. (acte social) vetllada
    En trevlig kvällUna vetllada agradable

Sinònims

modifica

Relacionats

modifica

Derivats

modifica

Vegeu també

modifica