al·licient

Català

Oriental:	central /əɫ.ɫi.siˈen/, /ə.ɫi.siˈen/
	balear /əɫ.ɫi.siˈent/, /əɫ.ɫi.siˈen/
Occidental:	nord-occidental /aɫ.ɫi.siˈen/, /a.ɫi.siˈen/
	valencià /aɫ.ɫi.siˈent/, /a.ɫi.siˈen/

al·licient m. ‎(plural al·licients)

Allò que motiva, que fa venir el desig de fer una cosa o que en dóna satisfacció.
-Com que els minuts són pocs, l'al·licient consisteix a veure quina selecció fan dels aspectes més significatius, quines coses valoren més i, sobretot, si el futur apareix als seus discursos com una preocupació^[1]

-Aquell segon viatge tenia un atractiu, almenys en part. L'al·licient era el lloc, fastuós i amb coses que en cap lloc més d'aquella vila es podien veure.^[2]

↑ Ramon Rourera, Camins d ́incertesa.: Deu lliçons magistrals per a la formació d ́educadors, 2005
↑ Casimir Jover Reig, L'estranger i el fantasma, 2020