al·loglot

Català

Rimes: -ɔt
Etimologia: Del grec antic ἀλλόγλωττος ‎(allóglōttos, «de llengua estranya»), de ἄλλος ‎(állos, «altre») i γλῶττα ‎(glôtta, «llengua»), equivalent al prefix al·lo- i el sufix -glot, segle XX.

al·loglot m. ‎(femení al·loglota, plural masculí al·loglots, plural femení al·loglotes)

Que parla una llengua forana, no nativa del país.
«A la València del primer 500, el castellà va ser sentit molt abans de ser viscut. El contacte amb col·lectius al·loglots —de metecs o d'accidentals passavolants— s'hi havia de fer més freqüent que no pas al Principat o a les Balears de la mateixa època.» (August Rafanell, La llengua silenciada, 1999)