alauda

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /aˈlaw.da/
• Etimologia: Del gàl·lic *alauda, citat per Ciceró (Ad Atticum 16.18.2) i Plini (Nat. hist. 11.121).

Nom

alauda f. ‎(genitiu alaudae)

1. alosa vulgar (Alauda arvensis)

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	alauda	alaudae
Vocatiu	alauda	alaudae
Acusatiu	alaudam	alaudās
Genitiu	alaudae	alaudārum
Datiu	alaudae	alaudīs
Ablatiu	alaudā	alaudīs

Descendents

• Castellà: alondra
• Català: alosa
• Francès: alouette, aloyau
• Italià: allodola, lodola
• Occità: alausa, alauseta
• Multilingüe: Alauda