albalatenc

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əɫ.βə.ɫəˈtɛŋ/ⓘ
	balear /əɫ.bə.ɫəˈtəŋk/, /əɫ.bə.ɫəˈtɛŋk/
Occidental:	nord-occidental /aɫ.βa.ɫaˈteŋ/
	valencià /aɫ.ba.ɫaˈteŋk/, /aɫ.βa.ɫaˈteŋ/

• Rimes: -ɛŋk
• Etimologia: De Albalat i el sufix -enc.

Nom

albalatenc m. ‎(plural albalatencs, femení albalatenca)

1. Natural d'Albalat de la Ribera (la Ribera Baixa).
2. Natural d'Albalat dels Tarongers (el Camp de Morvedre).

Sinònims

• [2] albalatà

Traduccions

Natural d’Albalat de la Ribera

• Castellà: albalatero ^(es) m.

Natural d’Albalat dels Tarongers

• Castellà: albalatano ^(es) m.

Adjectiu

albalatenc m. ‎(femení albalatenca, plural masculí albalatencs, plural femení albalatenques)

1. Originari, pertanyent o relatiu a Albalat de la Ribera (la Ribera Baixa).
2. Originari, pertanyent o relatiu a Albalat dels Tarongers (el Camp de Morvedre).

Sinònims

• [2] albalatà

Traduccions

Relatiu a Albalat de la Ribera

• Castellà: albalatero ^(es) m.

Relatiu a Albalat dels Tarongers

• Castellà: albalatano ^(es) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: al·ba·la·tenc (4)
• Anagrama: Cantabella

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, GDLC, DCVB