Anglès
Modifica

  • Pronúncia: /ˈæmbəʊ/

NomModifica

ambo ‎(plural ambos o ambones)

  1. (arquitectura) ambó, púlpit, trona

SinònimsModifica

Vegeu tambéModifica

  • ambo. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 juliol 2014].


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈam.boː/
  • Etimologia: Probablement cognat[1] amb el terme del grec antic ἄμφω ‎(ámphō), amb el sànscrit ubhāu i amb l'eslau oba, tots ells procedents de l'arrel indoeuropea *ambhō[2].

Adjectiu determinantModifica

ambō m., ambae f., ambō n.

  1. ambdós
    Ex.: Reges Eteocles et Polynices ambo perierunt quasi unā. (« Els reis Eteocles i Polinices van morir ambdós gairebé al mateix temps.»)

DeclinacióModifica

Irregular, només en singular.

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu ambō ambae ambō
Vocatiu ambō ambae ambō
Acusatiu ambōs ambās ambō
Genitiu ambōrum ambārum ambōrum
Datiu ambōbus ambābus ambōbus
Ablatiu ambōbus ambābus ambōbus


Vegeu tambéModifica

  1. «ambo», en: Charlton T. Lewis, Charles Short, A Latin Dictionary, Clarendon Press, Oxford, 1879
  2. Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Woerterbuch, p.34-35