Potser volíeu: amonestarem

Català

modifica

amonestàrem

  1. (literari) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de amonestar.
  2. (valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb amonestar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: a·mo·nes·tà·rem (5)