amonestes

Potser volíeu: amonestés

Català

Verb

amonestes

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de amonestar.
2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb amonestar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mo·nes·tes (4)
• Anagrames: amotessen, anotéssem, entomessa, setmesona