anglonormand

Català

Oriental:	central /əŋ.ɡɫu.nurˈman/
	balear /əŋ.ɡɫo.noɾˈmant/, /əŋ.ɡɫu.nurˈman/
Occidental:	nord-occidental /aŋ.ɡɫo.norˈman/
	valencià /aŋ.ɡɫo.noɾˈmant/, /aŋ.ɡɫo.noɾˈman/

anglonormand m. ‎(només en singular)

Idioma que parlava la noblesa de les illes Britàniques del segles XI al XIII, barreja del francès antic parlat a Normandia i de l'anglès antic.

anglonormand m. ‎(femení anglonormanda, plural masculí anglonormands, plural femení anglonormandes)

Relatiu als del rei d'Anglaterra dit Guillem el Conqueridor i els seus descendents directes o als cavallers que el van acompanyar en la seva conquesta.