| Oriental: |
central /ə.nuˈði/
|
|
balear /ə.noˈði/, /ə.nuˈði/
|
| Occidental: |
/a.noˈði/
|
- Rimes: -i
- Etimologia: Del castellà anodino, del francès anodin, del grec antic ἀνώδῠνος (anṓdynos, «que no causa dolor») amb desplaçament de l’accent, segle XIX.[1]
anodí m. (femení anodina, plural masculí anodins, plural femení anodines)
- Inofensiu i ineficaç, amb efecte nul.
- Dit d'una medicina que calma el dolor.
- ↑ «anodí», La paraula del dia, AVL.
