Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /ən.ti.ɣiˈtat/, occidental /an.ti.ɣiˈtat/
  • Rimes: -at
  • Etimologia: Del llatí antīquitās.

antiguitat f. ‎(plural antiguitats)

  1. Temps antics, primera època de la història de la humanitat.
    «Report suggerit per Varró, d'un conte pueril, admès, però, en general, pels naturalistes, agrònoms, filòsofs i poetes de l'antiguitat.» ([1])
  2. Acumulació d'anys.
    «Per un altre cantó, no sembla pas casual que el guerrer que forneix a Ulises el famós casc sigui precisamentel cabdill cretenc Meríones, escuder i company d'Idomeneu, perquè els epítets i la dicció formular entorn d'aquest personatge resulten d'una antiguitat excepcional.» ([2])
  3. Objectes fabricats al passat, amb valor històric i, sovint, també artístic.
    «Va arribar a la porta del castell, que ara feia funcions de botiga d'antiguitats de luxe,...» ([3])

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: an·ti·gui·tat (4)

Vegeu també

modifica
  1. Virgili, Geòrgiques, Fundació Bernat Metge, p.180, 1963
  2. Jaume Pòrtulas, Introducció a la Ilíada: Homer, entre la història i la llegenda, 2008
  3. Alexxandra Cadrat Capdevila, La casa d'escorpí, 2005