arraïles

Potser volíeu: arraïlés

Català

Verb

arraïles

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de arraïlar.
2. (occidental) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb arraïlar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ra·ï·les (4)
• Anagrama: arilares