Català

modifica

arrupisquen

  1. (occidental) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present de subjuntiu del verb arrupir.
  2. (occidental) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperatiu del verb arrupir.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: ar·ru·pis·quen (4)
  • Anagrama: arrupesquin