art-déco

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˌard.deˈko/
• Rimes: -o
• Etimologia: Del francès art déco ‎(literalment «art deco[ratiu]»), amb guionet en compostos que són manlleus no adaptats.

Nom

art-déco m. ‎(només en singular)

1. Estil de disseny decoratiu i d’arquitectura, originat en la dècada del 1920, caracteritzat per formes geomètriques i composició simple.

Variants

• art déco (grafia obsoleta)

Traduccions

Traduccions

• Anglès: Art Deco ^(en)
• Francès: Art déco ^(fr) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: art·dé·co (3)
• Heterograma de 7 lletres (acdeort)

Vegeu també

• Obres de referència: GDLC, Termcat