assotau

Català

Verb

assotau

1. (balear) segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de assotar
2. (balear) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb assotar

Català antic

Verb

assotau

1. segona persona plural (vós, vosaltres) del present d'indicatiu de assotar
2. segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperatiu de assotar

Variants

• [1] assotats
• [2] assotats