Català

modifica

assuavisquen

  1. (occidental) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present de subjuntiu del verb assuavir.
  2. (occidental) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperatiu del verb assuavir.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: as·su·a·vis·quen (5)
  • Anagrama: assuavesquin