atinbelauŕ

Ibèric

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /adimelawr/, /atimelawr/
• Etimologia: Compost pels formants atin ‎() i belauŕ ‎().

Nom propi

atinbelauŕ • ‎()

1. Antropònim

   aŕetake ‎() atinbelauŕ - aquí jau Adinbelaur (làpida de Tarragona)

Vegeu també

• Moncunill Martí, Noemí. Els noms personals ibèrics en l’epigrafia antiga de Catalunya. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2010 (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 85). ISBN 9788492583928.