Català

modifica

atrevisquen

  1. (occidental) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present de subjuntiu del verb atrevir-se.
  2. (occidental) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperatiu del verb atrevir-se.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: a·tre·vis·quen (4)
  • Anagrama: atrevesquin