avencau

Potser volíeu: avençau

Català

Verb

avencau

1. (balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de avencar-se.
2. (balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb avencar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ven·cau (3)
• Anagrames: aücaven, avanceu