bagatel·la

Català

Oriental:	central /bə.ɣəˈtɛɫ.ɫə/, /bə.ɣəˈtɛ.ɫə/
	balear /bə.ɣəˈtɛɫ.ɫə/
Occidental:	nord-occidental /ba.ɣaˈtɛɫ.ɫa/, /ba.ɣaˈtɛ.ɫa/
	valencià /ba.ɣaˈtɛɫ.ɫa/, /ba.ɣaˈtɛ.ɫɛ/

Rimes: -ɛlla
Etimologia: De l'italià bagatella ‎(«fotesa, joc de mans») introduït per calc del francès bagatelle o del castellà bagatela, d’origen incert, bé diminutiu del llatí baca ‎(«baia»), o bé d’una forma francoprovençal afí a l’occità antic bagastel i el francès antic baastel ‎(«joc de mans»), segle XIX.

bagatel·la f. ‎(plural bagatel·les)

Cosa insignificant, sense importància, utilitat o interès, desproveïda de sentit.