beneiguérem

Català

Verb

beneiguérem

1. (col·loquial balear) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de beneir.
2. (col·loquial valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb beneir.

Miscel·lània

• Síl·labes: be·nei·gué·rem (4)