bilonike
Ibèric
modifica
- Pronúncia(i): /biloniɡe/, /bilonike/
- Etimologia: Del llatí Philonicus.
Nom propi modifica
bilonike • (
)
- Cognom llatí d’origen grec.
Vegeu també modifica
- Lèxic d’inscripcions ibèriques (1991-2006), Noemí Moncunill, 2007.