bilosaŕker

Ibèric

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /bilot͡sarkeɾ/
• Etimologia: Compost pels formants bilos ‎() i aŕker ‎().

Nom propi

bilosaŕker • ‎() ‎(escriptura dual)

1. Antropònim

Vegeu també

• Moncunill Martí, Noemí. Els noms personals ibèrics en l’epigrafia antiga de Catalunya. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2010 (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 85). ISBN 9788492583928.