bintaŕ

Ibèric

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /bindar/, /bintar/
• Etimologia: Compost pels formants bin ‎() i taŕ ‎().

Nom propi

bintaŕ • ‎()

1. Antropònim

Vegeu també

• Moncunill Martí, Noemí. Els noms personals ibèrics en l’epigrafia antiga de Catalunya. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2010 (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 85). ISBN 9788492583928.