binuclear

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /bi.nu.kɫeˈar/
• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del prefix bi- i nuclear.

Adjectiu

binuclear inv. ‎(plural binuclears)

1. Que té dos nuclis.

Sinònims

• binucleat

Traduccions

Traduccions

• Anglès: binucleate ^(en), binuclear ^(en)
• Castellà: binucleado ^(es), binuclear ^(es)
• Francès: binucléaire ^(fr)
• Italià: binucleato ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: bi·nu·cle·ar (4)
• Heterograma de 9 lletres (abceilnru)
• Anagrames: blincareu, blincàreu

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC
• Diccionari de fitopatologia, Universitat de Barcelona.