blaneig

Català

Verb

blaneig

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de blanejar.

Variants

• blanejo, blanege, blanegi

Miscel·lània

• Síl·labes: bla·neig (2)
• Heterograma de 7 lletres (abegiln)
• Anagrames: balegin, bengalí, blanegi, blanegí