boïgaire

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /bu.iˈɣaj.ɾə/, balear /bo.iˈʝaj.ɾə/, /bu.iˈɣaj.ɾə/

Occidental: /bo.iˈɣaj.ɾe/

• Rimes: -ajɾe
• Etimologia: De boïga i el sufix -aire.

Nom

boïgaire m. f. ‎(plural boïgaires)

1. Persona que fa boïcs.
2. Persona que conrea boïgues.

Traduccions

Traduccions: boïgaire

Miscel·lània

• Síl·labes: bo·ï·gai·re (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB