boníssim

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /buˈni.sim/
	balear /boˈni.sim/, /buˈni.sim/
Occidental:	/boˈni.sim/

• Rimes: -isim
• Etimologia: De bo i el sufix -íssim, segle XVII. (Adjectiu)

Adjectiu

boníssim m. ‎(femení boníssima, plural masculí boníssims, plural femení boníssimes)

1. Molt bo.

   «Mesclat ab mel y ruixat de bonissim vi.» (Fra Miquel Agustí, Llibre dels Secrets de Agricvltvra casa rvstica y pastoril, pàg. 187, Estampa de Esteue Liberôs, Barcelona, 1617)

   «Vullc dir que la providencia aiguanera, ó cura ó deixa de curar: al qu'está bo, el posa boníssim; al que no ho está, el deixa á punt.» (Eduard López-Chávarri, Cuentos lírics, 1907)

   «Era bo, boníssim, puix donava mensualment a vàries confraries.» (Luis de Val, Ecce Homo, pàg. 4, 1930)

Sinònims

• òptim, excel·lent, perfecte, fantàstic, genial, qualitatiu

Antònims

• dolentíssim, pèssim

Traduccions

Traduccions

• Castellà: bueníssimo ^(es) m.

Verb

boníssim

1. Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb bonir.

Variants

• boníssem, bonírem

Miscel·lània

• Síl·labes: bo·nís·sim (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, DCVB