Català
modifica

Verb modifica

bonisc

  1. (occidental) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de bonir

Variants modifica

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: bo·nisc (2)
  • Heterograma de 6 lletres (bcinos)
  • Anagrames: bocins, bonics