bonisquen

Català

Verb

bonisquen

1. (occidental) tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present de subjuntiu del verb bonir
2. (occidental) tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperatiu del verb bonir

Variants

• [1] boneixin, bonesquin
• [2] boneixin, bonesquin

Miscel·lània

• Síl·labes: bo·nis·quen (3)
• Anagrama: bonesquin