booleà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /bu.ɫeˈa/
• Rimes: -a
• Etimologia: De Boole i el sufix -à, pel matemàtic anglès George Boole (1815-1864).

Adjectiu

booleà m. ‎(femení booleana, plural masculí booleans, plural femení booleanes)

1. Relatiu a l’obra de George Boole.
2. Basat en la lògica en què un element només pot tenir un de dos valors possibles.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: Boolean ^(en)
• Castellà: booleano ^(es)
• Francès: booléen ^(fr)
• Italià: booleano ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: boo·le·à (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC