botifler

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /bu.tiˈfɫe/, balear /bo.tiˈfɫe/, /bu.tiˈfɫe/

Occidental: nord-occidental /bo.tiˈfɫe/, valencià /bo.tiˈfɫeɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: De botinflar ‎(«estar inflat com un bot»), segle XVIII.

Adjectiu

botifler m. ‎(femení botiflera, plural masculí botiflers, plural femení botifleres)

1. Galtut.
2. Embotit, arrogant.

Nom

botifler m. ‎(plural botiflers, femení botiflera)

1. (històric) Borbònic partidari de Felip V durant la Guerra de Successió.
2. (despectiu) Català col·laboracionista.

Miscel·lània

• Síl·labes: bo·ti·fler (3)
• Heterograma de 8 lletres (befilort)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot