bri

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈbɾi/
• Rimes: -i
• Etimologia: D’origen cèltic, probablement del gàl·lic *brinos ‎(«filament, fibra»), segle XIII. Cognat del francès brin.

Nom

bri m. ‎(plural brins)

1. Fragment d'herba o brot fi de cereal.

   «Per poder fer una mica de pa, van anar a manllevar un picotí de blat de sembradura, i en van sembrar set grans, que de seguida van sortir amb uns brins frescos i regalats que donaven bo de veure.» (Joan Amades, Les cent millors rondalles populars, 1948)

2. Fibra tèxtil.

   «I, per Zeus!, quant a les ciutats que són colònies d'aquest nostre país, caldria reconèixer que són per nosaltres com brins de llana caiguts per terra, cadascun en son lloc.» (Aristòfanes, Comèdies (vol. IV): Els ocells. Lisístrata, Fundació Bernat Metge, pàgina 135)

3. Estams de flors.

   «Es poden posar uns brins de safrà a la picada.» (Institut Català de la Cuina, Corpus del patrimoni culinari català)

Derivats

• esbrinar

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Grashalm ^(de)
• Anglès: blade ^(en)
• Castellà: brizna ^(es)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, DECat

Crioll de Guadeloupe

Nom

bri

1. Bot. (Chrysophyllum argenteum Jacq.).

Vegeu també

• Vilayleck, Elisabeth. Ethnobotanique et médecine traditionnelle créoles, 2002. Matoury: Ibis Rouge, 123. ISBN 2-84450-134-6.