bromera

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /bɾuˈme.ɾə/, balear /bɾoˈme.ɾə/, /bɾuˈme.ɾə/

Occidental: nord-occidental /bɾoˈme.ɾa/, valencià /bɾoˈme.ɾa/, /bɾuˈme.ɾa/

• Rimes: -eɾa
• Etimologia: De broma i el sufix -era, segle XVI.

Nom

bromera m. ‎(plural bromeres)

1. escuma

   Aquest sabó de rentar plats fa massa bromera.

Miscel·lània

• Síl·labes: bro·me·ra (3)
• Anagrames: arborem, borarem, boràrem, bromaré, obrarem, obràrem, ombraré, ombrera, orbarem, orbàrem, robarem, robàrem

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB