bucòlic

Potser volíeu: bucolic

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /buˈkɔ.ɫik/^ⓘ
• Rimes: -ɔlik
• Etimologia: Del llatí būcolĭcus ‎(«pastoral»), del grec antic βουκολικóς ‎(boukolikós, «boví»), de βουκόλος ‎(boukólos, «bouer»), segle XV.

Adjectiu

bucòlic m. ‎(femení bucòlica, plural masculí bucòlics, plural femení bucòliques)

1. Relatiu a la vida camperola.
2. Tipus de poesia, creada probablement per Teòcrit de Siracusa, que recrea un ambient relaxat de pastors dedicats a improvisar versos generalment de tipus amorós mentre el ramat pastura.

Sinònims

• pastorívol
• idíl·lic

Traduccions

Traduccions

• Anglès: bucolic ^(en)
• Castellà: bucólico ^(es)
• Francès: bucolique ^(fr)
• Italià: bucolico ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: bu·cò·lic (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot