bucó

Caló català

• Pronúncia: /buˈko/
• Etimologia: Del romaní buko.

Nom

bucó ‎(bukó) m.

1. estómac

   «El gitano menjave també molt la por del balitxó. El ventre... com es diu? La por. I después hi ha l’estómec, que en gitano es diu el bucó.» (Eugeni Casanova i Solanes, Identificació i localització de les poblacions de gitanos catalans a França, llengua, cultura i itineraris migratoris, 2014)

2. fetge

   «Ai! Per tos bastus deixa’l estar! Així el benc se li pugui halà'l bucó!» (Juli Vallmitjana, Sota Montjuich, 1908)

Vegeu també

• Adiego Lajara, Ignasi-Xavier. «Casanova, Eugeni: Els gitanos catalans a França», Estudis Romànics, 2018
• Ackerley, Frederick. «The Romani Speech of Catalonia». A: Journal of the Gypsy Lore Society. Edimburg: The Society, 1914-1915, p. 124 (New Series vol. VIII part 1).