càbala

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈka.βə.ɫə/^ⓘ, occidental /ˈka.ba.ɫa/
• Etimologia: De l'hebreu קַבָּלָה ‎(kabalá, «tradició rebuda»), segle XV. Inicialment referit a la tradició jueva de la Torà, després a la tradició oral revelada a Moisès, i durant l’edat mitjana passà a la interpretació de les profecies apocalíptiques.

Nom

càbala f. ‎(plural càbales)

1. (religió) Interpretació mística de la Bíblia pròpia de la tradició jueva.
2. intriga
3. (en plural) Conjectures amb propòsits endevinatoris.
4. (peixos) verat

Traduccions

Interpretació mística jueva

• Anglès: Kabballah ^(en)
• Castellà: cábala ^(es) f.
• Francès: cabale ^(fr) f.
• Italià: cabala ^(it) f.

Conjectures endevinatòries

• Anglès: guesses ^(en) pl.
• Castellà: cábalas ^(es) f. pl.
• Francès: calculs ^(fr) m. pl.
• Italià: congetture ^(it) f. pl.

Miscel·lània

• Síl·labes: cà·ba·la (3)
• Anagrama: acabal

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Termcat