còmplice

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈkɔm.pɫi.sə/, occidental /ˈkɔm.pɫi.se/
• Etimologia: Del llatí complicem, segle XIV

Nom

còmplice m. f. ‎(plural còmplices)

1. Persona que ajuda a cometre un delicte.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: accomplice ^(en)
• Castellà: cómplice ^(es) m. f.
• Francès: complice ^(fr) m. f.
• Italià: complice ^(it) m. f.

Miscel·lània

• Síl·labes: còm·pli·ce (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB