còncau

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈkɔŋ.kəw/, occidental /ˈkɔŋ.kaw/
• Etimologia: Del llatí concăvus, segle XV.

Adjectiu

còncau m. ‎(femení còncava, plural masculí còncaus, plural femení còncaves)

1. Que té forma corbada en buit.

Sinònims

• acassolat, concavat

Antònims

• convex

Relacionats

• concavitat

Traduccions

Traduccions

• Alemany: eingewölbt ^(de), konkav ^(de)
• Anglès: concave ^(en)
• Armeni: գոգավոր ^(hy) ‎(gogavor)
• Asturià: cóncavu ^(ast)
• Bengalí: অবতল ^(bn)
• Búlgar: вдлъбнат ^(bg) ‎(vdlabnat)
• Castellà: cóncavo ^(es)
• Coreà: 요면 ^(ko) ‎(yomyeon)
• Còrnic: kowgrom ^(kw)
• Eslovac: dutý ^(sk), konkávny ^(sk)
• Esperanto: kava ^(eo)
• Estonià: nõgus ^(et)
• Feroès: innskaraður ^(fo)
• Finès: kovera ^(fi), konkaavi ^(fi)
• Francès: concave ^(fr)
• Gallec: cóncavo ^(gl)
• Gal·lès: ceugrwm ^(cy)
• Grec: κοίλος ^(el) ‎(kilos)
• Hongarès: homorú ^(hu), konkáv ^(hu)
• Islandès: íhvolfur ^(is)
• Italià: concavo ^(it)
• Japonès: 凹面 ^(ja)
• Kazakh: ойыс ^(kk) ‎(oyıs/ois)
• Llatí: concavus ^(la)
• Maori: areare ^(mi)
• Neerlandès: hol ^(nl)
• Noruec: konkav ^(no)
• Persa: کاو‎ ^(fa)
• Polonès: wklęsły ^(pl)
• Portuguès: côncavo ^(pt)
• Romanès: concav ^(ro)
• Rus: во́гнутый ^(ru) ‎(vógnuti)
• Suec: konkav ^(sv)
• Tagal: malukong ^(tl)
• Tai: เว้า ^(th)
• Turc: konkav ^(tr)
• Txec: konkávní ^(cs)
• Xinès: 凹 ^(zh) ‎(āo)

Miscel·lània

• Síl·labes: còn·cau (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot