còndil

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkɔn.diɫ/
• Etimologia: Del llatí condylus, del grec antic κόνδυλος ‎(kóndylos, «juntura»), segle XIX. Doblet del patrimonial góndol.

Nom

còndil m. ‎(plural còndils)

1. (anatomia) Eminència d'un os en l'articulació amb un altre os.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Kondylus ^(de)
• Anglès: condyle ^(en)
• Castellà: cóndilo ^(es)
• Francès: condyle ^(fr)
• Italià: condilo ^(it)
• Llatí: condylus ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: còn·dil (2)
• Heterograma de 6 lletres (cdilno)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot