cònic

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkɔ.nik/
• Rimes: -ɔnik
• Etimologia: De con i el sufix -ic, segle XIX.

Adjectiu

cònic m. ‎(femení cònica, plural masculí cònics, plural femení còniques)

1. Amb forma de con.
2. Relatiu o pertanyent al con.

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: cò·nic (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB