còrnic

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkɔr.nik/

Adjectiu

còrnic m. ‎(femení còrnica, plural masculí còrnics, plural femení còrniques)

1. Relatiu o pertanyent a Cornualla, als seus habitants o a la seva llengua.

Nom

còrnic m. ‎(només en singular)

1. Llengua celta parlada en el comtat britànic de Cornualla, semblant al bretó i al gal·lès.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Kornisch ^(de)
• Anglès: cornish ^(en)
• Bretó: Kerneveureg ^(br)
• Còrnic: Kernewek ^(kw)
• Danès: Kornisk ^(da)
• Finès: korni ^(fi)
• Francès: cornique ^(fr), cornouaillais ^(fr) m.
• Gallec: Córnico ^(gl)
• Gal·lès: Cernyweg ^(cy)
• Hebreu: קורנית ^(he)
• Irlandès: Coirnis ^(ga)
• Italià: cornovagliese ^(it)
• Japonès: コーンウォル語 ^(ja), コーンウォール語 ^(ja)
• Maltès: Korniku ^(mt)
• Neerlandès: Cornish ^(nl) n.
• Noruec: kornisk ^(no)
• Portuguès: córnico ^(pt)
• Romanès: cornish ^(ro)
• Rus: Корнуэльский ^(ru) ‎(Kornuelski)
• Suec: korniska ^(sv)
• Való: Gayel des Cornouwayes ^(wa), Cornike ^(wa)
• Xinès: 康瓦耳语 ^(zh) ‎(kāngwǎ'ěryǔ)

Miscel·lània

• Síl·labes: còr·nic (2)
• Anagrama: crònic

Vegeu també

• Wiktionary, edició en còrnic
• Entrades en còrnic al Viccionari en català
• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot