camamilla

Potser volíeu: camamil·la

Català

Camamilla silvestre en flor

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kə.məˈmi.ʎə/, occidental /ka.maˈmi.ʎa/
• Rimes: -iʎa
• Etimologia: Del llatí camomilla, del grec antic χαμαίμηλον ‎(khamaímēlon), segle XIV.

Nom

camamilla f. ‎(plural camamilles)

1. Planta herbàcia amb flors aromàtiques emprades en infusions (Matricaria chamomilla).

Variants

• camamil·la

Sinònims

• maçanella, majola, matricària

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Kamillentee ^(de) m.
• Anglès: chamomile ^(en), camomile ^(en)
• Búlgar: ла́йка ^(bg) f.
• Castellà: manzanilla ^(es) f.
• Eslovac: harmanček ^(sk) m.
• Finès: kamomillatee ^(fi)
• Francès: camomille ^(fr) f.
• Friülà: camamile ^(fur) f.
• Grec: χαμομήλι ^(el) n. ‎(khamomili)
• Hongarès: kamilla ^(hu)
• Irlandès: fíogadán ^(ga) m.
• Italià: camomilla ^(it) f.

• Japonès: カモミール茶 ^(ja)
• Lituà: ramunėlių arbata ^(lt) f.
• Maltès: kamomilla ^(mt) f.
• Neerlandès: kamillethee ^(nl) m.
• Portuguès: camomila ^(pt) f.
• Rus: рома́шка ^(ru) f. ‎(romaixka), насто́й рома́шки ^(ru) m. ‎(nastoi romaixki)
• Sicilià: camumidda ^(scn) f.
• Suec: kamomillte ^(sv) n.
• Turc: papatya ^(tr)
• Txec: heřmánek ^(cs) m.
• Xinès: 甘菊茶 ^(zh) ‎(gānjúchá)

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·ma·mi·lla (4)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot