canceller
Català
modifica- Pronúncia(i):
Oriental: /kən.səˈʎe/ Occidental: nord-occidental /kan.seˈʎe/, valencià /kan.seˈʎeɾ/
- Rimes: -e(ɾ)
- Etimologia: Del llatí cancellārius («porter, uixer, oficial»), de cancellī, balustres de porta que es cobrien amb teles per tapar (cancellare) la llum, segle XIII.
Nom
modificacanceller m. (plural cancellers, femení cancellera)
- Primer ministre o cap de govern en alguns països germànics.
- La cancellera alemanya.
- Funcionari de primer rang, particularment en un cos consolar.
- En alguns països llatinoamericans, ministre d'afers exteriors.
- (històric) Oficial que dirigia la cort i el consell reial a la corona d'Aragó.
- Nom donat a diferents rangs d'alt nivell dins d'una corporació, una escrivania o una universitat.
Derivats
modificaTraduccions
modificaTraduccions
- Alemany: Kanzler (de) m.
- Anglès: chancellor (en), leader (en)
- Castellà: canciller (es) m.
- Francès: chancelier (fr) m.
- Italià: cancelliere (it) m.
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: can·ce·ller (3)
Vegeu també
modifica- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC