caragolàvom

Català

Verb

caragolàvom

1. (col·loquial central, nord-occidental) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet d'indicatiu de caragolar.

Variants

• caragolàiem, caragolàvem

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·ra·go·là·vom (5)